Al terme municipal de Susqueda hi ha diverses construccions arquitectòniques que han estat reconegudes com a béns culturals d’interès local o nacional. Totes aquestes edificacions estan incloses a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, que en destaca el valor patrimonial i en garanteix la protecció.
CASTELL DE FORNILS (BCIN) 1586-MH
El Castell de Fornils, actualment en estat de restauració, es situa als peus de la cinglera del Far, a la part més alta d’un turó a 582 metres d’altitud, al costat de la riera d’Om. S’hi pot accedir des d’un camí senyalitzat que surt de Sant Martí Sacalm i arriba fins als peus del castell.
La seva activitat es remunta entre els segles XI i XIV, quan formava part del mateix terme castral que Rupit. El terme es va dividir en 2: el del castell de Rupit i el del castell de Fornils, fins que l’any 1310 Bernat Amat de Cardona el va deixar a la seva filla Sibil·la, i el 1369 Gilabert VI de Cruïlles en va adquirir els drets, unificant-lo novament amb Rupit.
Tot i l’avançat estat d’enrunament, encara avui s’identifiquen bona part de les estructures. La més destacable és la torre rodona de 8 metres d’alçada o 5,75 de diàmetre, les cobertes de la qual són fetes amb voltes de pedres amb abundant morter de calç. A la banda nord-est de la torre hi trobem una habitació de 11,90 per 5,35 metres, al seu voltant s’hi aprecien diverses dependències amb murs conservats d’entre 1 i 10 metres.
És l’única peça arquitectònica del terme municipal considerada bé cultural d’interès nacional.
ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ SACALM (BCIL) 5615-I
Ubicada al veïnat de Sant Martí Sacalm, nucli central actual del municipi, hi trobem la parròquia, l’edifici més destacat del veïnat. S’hi pot accedir mitjançant la pista asfaltada de l’estació, que surt des d’Amer.
D’origen medieval, la trobem documentada per primer cop abans de l’any 1150, amb els noms llatins de “Cantaluporum” o “Cantalobs”, per això per a molts encara avui és l’església de Cantallops.
La parròquia va ser restaurada en gran part al segle XVII, però encara conserva alguns murs d’època romànica. L’estructura és d’una nau rectangular amb porta d’arc rebaixat, òcul central, frontó triangular i el campanar de torre de planta quadrada, amb quatre arcs.
Santuari de la Mare de Déu del Coll (BCIL) 17404-I
El santuari de la Mare de Déu del Coll es situa al coll que uneix els massissos de Sant Benet i Sant Gregori i defineix el límit entre els termes municipals de Susqueda i Osor, essent tot el conjunt part del municipi de Susqueda.
S’hi pot accedir pel carrer de la Mare de Déu del Coll (un desviament de la carretera d’Osor a Sant Hilari) o bé per la part sud-oest del pantà de Susqueda, per la carretera que voreja l’embassament.
El primer escrit que se’n troba el situa al segle XII, als anys 1184 i 1187. Al segle XV el temple va decaure per terratrèmols, entre 1427 i 1430. Des del segle XVII cap monjo residia ja al santuari i el 1836, a causa de l’exclaustració de 1835, el Santuari i el casal prioral del Coll foren utilitzats com a hospital per a les tropes carlines. Entre 1878 i 1948 va ser parròquia rural, en l’actualitat se n’encarreguen els rectors d’Osor.
El conjunt està format per l’església, la casa prioral i l’hostatgeria. El temple, gairebé intacte, és d’una sola nau d’uns 20 metres de llarg, capçada per un absis semicircular amb una finestra de doble esqueixada al centre. La façana de ponent presenta un portal de tres arcs en gradació, i finalment, un campanar d’espadanya.
Capella de Santa Anna del Grau (BCIL) 17406-I
La capella es troba al peu de la carretera que arriba fins al Santuari del Far, a escassos metres d’aquest.
Aquesta petita ermita va ser consagrada l’any 1498, té un pòrtic cobert amb un sostre de bigues de fusta i el 1640 s’hi va afegir una llinda monolítica i un pòrtic d’entrada. Dins també s’hi troben bancs.
L’estat de conservació de la capella és notablement bo, ja que l’any 1998 es va fer restauració amb motiu del 500è aniversari.
Santuari de la Mare de Déu del Far
La punta i corona de la impressionant cinglera. Situada a 1123 metres és una de les cingleres més impressionants de tot el territori català i serveix com a punt de delimitació entre Les Guilleries, el Collsacabra i la vall d’Hostoles. Accessible a peu des de Sant Martí Sacalm, el Pantà de Susqueda, Coll de Condreu, el Coll, Rupit, Les Planes d’Hostoles o Sant Feliu de Pallerols. També s’hi pot arribar amb cotxe, per la carretera asfaltada de la Mare de Déu del Far, un desviament de la C-153, la via que connecta la plana de Vic amb la Vall d’en Bas.
El conjunt del santuari està dividit en 5 parts:
- L’Església, la creació de la qual es remunta a l’època romànica. Ha patit diverses modificacions, la més gran al segle XVII quan s’hi van afegir les capelles laterals. És un edifici rectangular d’uns divuit metres de fondària per quatre d’amplada, fet que fa crear una forta sensació de túnel quan és vista des de l’interior. A causa de la construcció dels edificis annexionats més recentment, no hi ha finestres laterals, per tant, la llum entra pel rosetó de la façana.
- El campanar està situat al nord de la façana principal. És una construcció robusta i de poca altura, ja que la zona és freqüentment afectada per tempestes elèctriques i una construcció de molta alçada no seria òptima.
- L’hostatgeria i els edificis annexos han servit per allotjar els beneficiats i capellans custodis, la família dels ermitans i per atendre els hostes i pelegrins que durant segles han acudit al Far. La construcció s’ha anat afegint en etapes i no és una obra unitària, sinó diferents parts construïdes amb materials i en èpoques diferents. L’actual hostatgeria és un edifici allargat, perpendicular a l’església.
- Davant de l’església hi trobem una petita capella, coneguda popularment com “la capella de les ofrenes”. És una petita construcció de planta quadrada coberta amb una petita volta d’arc de mig punt. Al costat de la capella hi trobem una estela commemorativa, col·locada pels amics del Far, dedicada al mossèn Cinto Verdaguer.
- Finalment, trobem el símbol del santuari: la imatge de la Mare de Déu del Far. Aquesta està datada a mitjans del segle XV i es considera una de les millors icones marianes que es conserven del període gòtic. Feta en alabastre i amb una altura de 105 centímetres, mostra la Mare de Déu dempeus, amb túnica, mantell, corona reial i cabells daurats. L’Infant Jesús, vestit amb túnica, seu al seu braç esquerre mentre mama del pit, en una escena d’afecte molt pròpia del gòtic tardà.
